“Catorce decanos y directores de escuela del distrito de Oviedo firmaron ayer un comunicado en el que condenan la ocupación de la Escuela de Empresariales de Oviedo por las fuerzas de orden público. La Policía Nacional desalojó a los estudiantes de la escuela a requerimiento del gerente de la universidad, Manuel Rubiera, y se llevó esposado a un profesor del centro que había protestado por la contundencia empleada en el desalojo.”
El PAÍS 07/05/1987. “Protesta por la entrada de la Policía en la Escuela de Empresariales de Oviedo”
“Trenta anys després i aqui no ha canviat res“
[lema cridat pels estudiants durant la càrrega dels Mossos d’Esquadra el 4 de Març de 2008 al campus de la UAB]
“No són funcionaris, són mercenaris”
[lema cridat pels estudiants dessallotjats pels Mossos d’Esquadra el 12 de febrer 2009 al campus de la UPF]
T. Sayes. Claustral en funcions i militant del SEPC
Avui fa cinc dies que un estudiant de la UAB no ingereix tot allò que el cos necessita una persona per funcionar, per sentir, per pensar, per lluitar per canviar allò que és injust i que ell patirà com a estudiant, com a treballador.
Els mitjans que defensen l’estat actual de les coses parlen del seu estat de salut, d’altres boicotejen la realitat (TV3) o bé s’entrentindran en descobrir qui o què s’amaga darrera d’un estudiant solidari amb el seu entorn, compromès amb la vida.
La UAB es lamentarà de la imatge comercial que perd cada dia que passa. La Ripoll tranquilitzarà la seva consciència enviant els metges de la subcontracta privada del dispensari de la UAB i pagant treballadors subcontractats a netejar les evidències d’allò real, trencant pancartes, estripant cartells i silenciant els informes que detallen les greus irreguralitats financeres d’aquest, el nostre campus d’excel·lència que té un 50% d’estudiants assalariats, professors a 400€, goteres a les biblioteques i doctorands col·locant llibres sense contracte.
La vaga de fam fa ràbia. Als que donem suport al Tomàs i als que defensen que la “democràcia” i el “diàleg” són, existeixen i que s’autonomenen “garants de la justícia“. Quan el SEPC insereix la lluita contra la mercantilizació del coneixement dins de la lluita anticapitalista la dreta s’enerva: el fantasma del comunisme ronda un altre cop per Europa. El que encara fa més ràbia: els estudiants estan organitzats, discuteixen, mobilitzen pressionen als Països Catalans, a Europa i al món.
La vaga d’en Tomàs és bruta, és lletja: despulla i enlaira les vergonyes dels tecnòcrates, dels pretesos apolítics i d’aquella “universitat invisible“. Deixa en evidència la indigència intel·lectual del professorat que aplica sense preguntar. que crimialitza davant el dubte. I expressa, amb força i determinació la veu de la majoria organitzada la que s’autogestiona per finançar la repressió, la que produeix coneixement i informació per als seus companys, la que assenyala amb el dit als responsables: la que sacrifica el seu temps, la seva integritat física i trascendeix els seus interessos personals per un món on el coneixement sigui lliure, popular i sigui el motor del benestar col·lectiu, del pensament autònom, de la creativitat i la justícia. Un coneixement al servei dels essers humans, científic i emancipador. Perque el coneixement ens fa lliures i la censura, la repressió, la manca d’anàlisi, la manca de informació i el dogmatisme, la pujada de taxes, el dictat dels plans d’estudi per empreses, la dictadura de la rendibilitat, són l’antitesi de l’ensenyament. Aquestes són les dosis de Bolonya que ja s’estàn aplicant als campus universitaris i als instituts: a la UAB, a la UPF, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a Euskadi, a Itàlia, a l’Estat francès. Inflitracions a manifestacions, promoció de candidatures fantasmes.
La vaga de fam assenyala amb el dit a la UAB i al seu Equip de Govern. La vaga de fam assenyala amb el dit al Conseller Huguet (ERC) que encara no s’atreveix a discutir amb estudiants sobre la reforma que ell impulsa; la vaga de fam assenyala al Conseller Saura (ICV) còmplice de la repressió política als campus universitaris. La vaga d’en Tomàs també es una crida a la mobilització, a l’organització i a la denúncia del frau i de la mentida a prendre les regnes del futur. No hi ha millor solidaritat amb el company que la mobilització organitzada, contundent, sense vacil·lació i clara: derogació de la LOU de la LUC i dels Reials Decrets que implementen l’EEES.
Epíleg: Breu diccionari aplicat
Democràcia
- Aplicació d’un reglament franquista amb el qual han amenaçat d’expulsió durant 6 messos a 31 estudiants, han sancionat a 22 i han expulsat a 6. Tots a la UAB. Un altre company, a la Universitat de la Laguna.
- Els plans d’estudi s’han redactat a Comissions de Junta de Facultat sense cel·lebrar eleccions de renovació dels estudiants.
- Representativitat de les Assemblees de Facultat:
- Curs 2006/07 Les diferents assemblees van obtenir la majoria de claustrals, amb un total de 63 estudiants assemblearis dels 90 representants dels estudiants al Claustre
- Curs 2008/09: les assemblees han obtingut 64 sobre 82 dels candidats escollits (78,05%)
Diàleg
Participació
- Ens parlen de participació quan els 84 claustrals estudiantils escollits al novembre!!! (64 dels quals són de les assemblees) encara no han pogut prendre possessió. I un Claustre que no es reuneix des del 2007.
- Ens parlen de participació i envien als Mossos d’Esquadra i seguretat privada a custodiar assemblees.
Llibertat d’expressió
Consell de Govern de la UAB fora de Bellaterra. Juny 2008
-
Desallotjament campus Mediapro de la UPF. Febrer 200
Mural fet per l'Assemblea de Lletres al pati a on van carregar els Mossos d'Esquadra el 4 de Març, desembre de 2008. Esborrat al Gener de 2009 per l'Equip de Govern de la UAB amb motiu de les Jornades de Portes Obertes.
Mural de l'Assemblea de Lletres del 98. Avui esborrat.
Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior 
Just passing by.Btw, you website have great content!
_________________________________
Making Money $150 An Hour
Posted by Mike | 1 Març 2009, 4:48 am